Us ho diré amb una sola paraula: EMOCIONANTíSSIM! Llegiu-vos Les aventures de Kip Parvati, de Miguel Larrea. És un llibre fabulós!

Ho confesso: he llegit. Jo, que em pensava que qui llegia era perquè no tenia DVD ni Ipod ni GPS; jo, que em pensava que llegir era de repel·lents, saberuts i setciències. Doncs no. He llegit i, el que és més greu, m’ho he passat MOLT BÉ!

Aquest llibre se’l va deixar a casa un passerell que ronda la meva filla. I jo, allò que el fullejo i... Ai! Ui! Com si el llibre tingués una mena de corrent elèctric, em vaig quedar atrapat a la història d’en Kip Parvati.

En Kip té catorze anys i treballa de pescador per mantenir la seva família. Però en Kip vol anar a escola i necessita diners per a no haver de treballar. I què pot fer, per guanyar molts diners de cop? Doncs aconseguir la Lluna Rosa, la perla més gran i bonica que s’hagi vist mai. Indagant com s’ho pot fer per pescar-la, la seva vida farà un gir i acabarà enrolant-se de grumet al gran vaixell La Solitària. Com patirà, el pobre Kip, en mans de tres bergants que li faran la vida impossible! Però no tot serà dolent, perquè a bord del vaixell farà els millors amics del món.

Amb en Kip he viscut l’aventura més intensa de la meva vida. Hi ha hagut de tot: misteri i diversió, molta por i també molt d’amor.
Aquest llibre m’ha agradat tant que no el podré oblidar mai. El porto amagat a sota la camisa, perquè ningú no me’l prengui, ja que resulta que el passerell assegura que se’l va deixar a casa i tot el dia busca el llibre. Coi de noi! Diu que no pot viure sense saber què li passarà a en Kip. Al final, m’ha fet pena i m’he fet el sorprès. “Ostres, tinc un llibre a la panxa!”, he cridat ben fort. Ara la meva filla no em parla. Sort que ja ha sortit la segona part de les aventures d’en Kip: Kip Parvati i l’ombra del caçador, i no me les penso perdre.
Apa, bona lectura!